Desig de Sol al Faraó
Escalada discreta i agradable, la Desig de Sol ressegueix l’Aresta sud de l’Agulla de cap a peus. Totalment equipada només haurem de menester un grapat de cintes, els estreps i ganes de passejar per torrar-nos al sol.
Montserrat
Normal de la Momieta
La Mòmia, el Trencabarrals, la Roca dels Aurons o el Cilindre són algunes de les primeres que s’apuntaren el grup del manresans encapçalats per en Jaume Caselles tot just abans de la guerra i un cop hagué passat aquesta. Vies atrevides a agulles inexpugnables.
Aleix a la Punxa
L‘escalada d’arestes és una de les més paradigmàtiques de l’univers Montserratí; escalades no del tot verticals, on conta més el gest que la força i l’exposició acostuma a ser-hi present amb més o menys intensitat. La majoria són encarades a migdia, modestes i popularment conegudes com Arestes Brucs. Però que siguin modestes no és sinònim…
Normal del Pebrot
Ressenyat a la secció de Flautats (34) del Pam a Pam, el Pebrot esdevé un mirador de primer ordre del vessant Nord de la Mòmia, essent la roca més elevada de la carena de Trinitats. La Normal és una altra via històrica, curteta i poc frecuentada però imprescindible per a les ànimes enfiladisses que no…
La Normal de la Porra
La Porra és una altra d’aquelles Agulles singulars, part fonamental de l’imaginari montserratí. Aparentment inexpugnable, la seva via Normal esdevé una petita joia de delicadesa primaria. Malgrat que han passat més de 70 anys des de la seva obertura, les ànimes enfiladisses encara poden gaudir d’una escalada essencial i audaç, exponent d’una època de descoberta…
Tapia-Jover al Contrapuntal
Vist des del sud el Serrat de l’Albarda es presenta com una gran proa pètria que s’eleva arrogant per damunt el Clot de la Sajolida. El seu rocam és en general excel·lent i les vies que alberga d’una bellesa indiscutible. Al Vessant est del Serrat hi trobem l’Agulla del Mail, una gran llastra adossada que…
Rebombori i variant Esquiva Ferro a la Gorra Frígia
A la Gorra Frígia, paradigma dels excessos del trepant, encara hi trobem alguna línia amb sentit. La Rebombori n’és un bon exemple, de dificultat molt moderada, sap trobar el camí més lògic per arribar al cim sense abusar de les expansions, que hi són allà on toquen. És sens dubte una via del tot recomanable…
Xino-Xano a la Paret de Sant Jeroni
A l’esquerra de la clàssica Torras-Nubiola trobem aquest modest itinerari que aprofita hàbilment el bon rocam d’aquesta banda de la gran llastra de Sant Jeroni. Una primera tirada en placa engrescadora sobre roca de qualitat, mantinguda i perfectament equipada són motiu suficient per tenir-la en compte. Ideal per arrodonir la jornada.
Iglesias-Casanovas a l’Asiàtica
Com a totes les vies de l’Albert Iglesias, la de l’Asiàtica és una corrua de burins que mena directa al cim, sense miraments. En aquest cas però, la roca i la verticalitat acompanyen i el que era una pedalada sense més es converteix en una engrescadora escalada sobre roca més que acceptable. Així doncs esdevé…
Pirenaic a la Magdalena Superior
Caiguda en l’oblid, la Pirenaic és un itinerari de bellesa clàssica, quatre tirades del tot diferents menen al cim d’un dels monòlits estrella de les Gorres: la Magdalena Superior. L’escalada és sorprenent, sobre roca boníssima, on tocarà escalar i protegir-nos amb traça, sobretot al primer i al darrer llarg. La segona tirada és un elegant…
Bizcochos al Flautat Occidental
Verticalitat, roca variable i bona ombra per quan la calor apreta són algunes de les característiques que tenen la majoria de vies dels Flautats. La Bizcochos, n’és un bon exemple; la roca en general és acceptable (tot i que ens hem quedat amb algun cantell a la mà) i les dificultats no gaire elevades. Sens…
GESAM a la Punxa
Lluny de modes els Flautats esperen pacients a qui estigui disposat a redescobrir-los. D’entre totes les seves raconades, el vessant oest de la Punxa amaga una petita joia, només a l’abast d’aquells que estiguin disposats a enfrontar-se amb l’escalada més sincera. La GESAM segueix fil per randa la lògica que li marca la pregona fissura…
GAM a la Cadireta
Anterior a l’Anglada-Guillamon la GAM és menys acrobàtica, més lògica i amb trams força aeris. Aprofita els punts dèbils de l’Agulla per guanyar-la a cop d’expansió, moltes d’aquestes encara originals o quasi. Prou ràpida, esdevé una bona opció per un matí a l’ombra o una tarda al sol.
Cobo-Pamplona al Serrat del Patriarca
Entaforat entre la Paret de Diables i la de l’Aeri el Serrat del Patriarca passa mig desapercebut. No obstant, per poc que ens aturem a contemplar-lo ens adonarem de la verdadera magnitud dels esperons arrenglerats que el conformem.
Esperó Ribas al Bastó del Frare
Oberta en solitari, igual que l’Aresta Ribas del Pollegó i del Puntal, l’Esperó Ribas del Bastó del Frare és una lliçó d’escalada sincera, on el compromís és quelcom inherent que s’accepta amb naturalitat o no s’escala. I no escalar aquest mantell petri és imperdonable, per vertical, agraït en cantells de totes les mides i per…
Civis II-Garcia-Casas a la Roca Foradada
La Foradada és un d’aquells paratges que fan de Montserrat un indret màgic. Triangle equilàter quasi perfecte esculpit capritxosament per la natura, fa volar la imaginació a poc que l’observem.
Electric Ladyland a la Paret de l’Aeri
D‘una simplicitat aclaparadora l’Electric Ladyland encerta un traçat de pura lògica. Com si fos la continuació més evident de la degana Pany-Ferrera, un sistema de fissures ens duu de pet, havent esquivat prèviament un sostre que ens barra el pas, a una bavaresa que li dóna tot el sentit a l’ascensió. A més de 200…
Aresta Brucs de la Carnavalada
Amagada rere els arbres de la Canal de les Bessones, la Carnavalada ofereix una agradable aresta Brucs. Rampa que mai acaba de trempar, trobem el pas menys fàcil a l’hora de superar la bola somital, guanyant-la amb un lògic flanqueig a dretes cercant el punt dèbil.
Esperó del Migdia a la Paret de Sant Jeroni
Situada tot just a la dreta de la Llastra per on discorre la Nubiola-Torras, l’Esperó del Migdia ofereix dos llargues tirades sobre roca de qualitat.
Excelsior a la Paret de Sant Jeroni
L‘Excelsior és una agradable sorpresa. Itinerari ben resolt, aprofita amb avidesa l’excel·lent rocam del sector deixant quatre engrescadores tirades pel gaudi del personal. Totalment equipada amb parabolts i claus només haurem de menester 12 cintes i ganes d’adelitar-nos amb una de les raconades més selectes del Massís. Del tot recomanable.
Audet-Herrero (SAME) al Projectil
Amb un nom més que escaient el Projectil tanca el Serrat de les Barretines vers el nord. Agulla poc transitada però amb força ambient quan l’escalem, esdevé un dels millors miradors del Cavall, amb un cimall que convida a estar-nos-hi una estona, contemplant.
Perfil Logarítmic a la Processó dels Monjos
Les roques de la Plantació romanen amagades, discretes. La Processó dels Monjos, formada per les cotes 421 i 422, n’és un clar exemple. Amb un vessant nord-oest prou interessant el seus cimalls esdevenen un mirador privilegiat tant de Bonavista com de la mateixa Plantació.
Wagner al Sentinella
Divertida via de concepció esportiva, aprofita l’exel·lent roca del vessant est del Sentinella. Hi destaca per bonica la tercera tirada. Equipada per no patir ni mica ni gens, només cal un bon grapat de cintes per repetir-la.
UME 40 Aniversari al Cap del Guerrer
Per a la majoria d’escaladors la UME 40 Aniversari serà una via agradable, sobre roca bona, perfectament equipada amb parabolts i ràpida de fer… Una ganga. Ara, si rasquem una mica i no ens quedem només amb l’equipament full equip trobarem alguna pega que bé mereixen una mínima reflexió. I és que el darrer llarg…
La Xemeneia del Pingüí
A pesar de que la idiosincràsia de l’escalada d’Agulles la conformen les plaques hi trobem un parell de xemeneies ben assequibles que donen una mica de varietat. La més recorreguda és la preciosa Torras Homet de l’Esquelet, paradigma d’aquest estil malgrat la seva brevetat.
Aresta Brucs de la Màquina de Tren
Paradigma de senzillesa, la Màquina de Tren demana al grimpaire saber fruir d’allò subtil, dels petits detalls d’una escalada fàcil però bella. I al final estar disposats a deixar passar el temps en la contemplació d’un punt de vista d’Agulles que només podrem gaudir des d’aquest discret roc.
L’Esperó de Llebeig al Bisbe
El Bisbe, una de les roques més imponents de la Muralla de Frares Encantats, implacablement vertical i severa, mostra el seu vessant més amable a migjorn. Per aquesta cara discorre l’agradable Esperó de Llebeig, una via tant lògica com senzilla, abocant-se a la timba sense ser-hi per una rampa de roca perfecta.
Dipankara a la Boteruda del Gra
Un dels molts eixos imaginaris que tracen rocs i agulles és aquell que comença pel Cap de Guerrer i acaba amb la Boteruda. Resulta un exercici del tot recomanable anar-hi empalmant itineraris, fins arribar al capdamunt d’Agulles i acabar el jorn abocant-nos a l’abisme de la cara nord. Amb la Dipankara podem tancar aquest recorregut,…